Control de continguts

La qualificació de continguts audiovisuals: una mica d'història

Els sistemes de qualificació de continguts tenen el seu antecedent en els codis que, per iniciativa privada, es van desenvolupar als EUA com a sistema d'autoregulació per a evitar la intromissió dels poders públics.


Així, a principis de 1909, un grup de companyies de teatre va fundar la Nacional Board of Review, NBR, i en 1930 l'associació estatunidenca de productors cinematogràfics, denominada Motion Picture Association of America, MPAA, aprova el seu Code to Govern the Makinf of Motion Pictures, també conegut com el Codi Hays, es va aplicar des de 1934 fins que es va abandonar en 1967, per a donar lloc al nou sistema de classificació per edats de la MPAA que hui coneixem(https://www.motionpictures.org/). La MPAA, per part seua, també publica en Internet descripcions detallades referents a les raons de la seua valoració, tant en la seua pròpia web com en la d'Internet Movie Database (IMDb, la base de dades de pel·lícules, sèries i programes televisius més gran del món (https://www.imdb.com/).


En aquest sentit, la qualificació per edats ve a substituir models basats en la censura (el que es pot /no es pot produir i difondre) per models basats en la cautela (com advertir sobre el contingut per a protegir els menors).

Per part seua, la indústria de la televisió als EUA va iniciar un sistema d'autoregulació amb caràcter previ a la normativa externa establida pels legisladors, encara que la creació de la Federal Communications Comission (FCC) com a òrgan regulador ha va traslladar fonamentalment a aquest àmbit el control dels continguts.

Una cosa similar ha ocorregut a Europa, amb organismes dedicats a la qualificació o a la supervisió de la qualificació de continguts generalment al cinema i la televisió.

Podem esmentar, en el regne Unit, el British Board of Film Classification, BBFC (https://www.bbfc.co.uk/). El sistema britànic ofereix no sols criteris de classificació per edats, sinó també informació detallada sobre les obres audiovisuals que entrega la seua oficina de classificació i que poden consultar els pares en Internet.


O, a Espanya, l'Institut de les Ciències i les Arts Audiovisuals, ICAA (https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/cine/inicio.html), dependent del Ministeri de Cultura, que compta en Internet amb el seu propi cercador de pel·lícules qualificades (https://sede.mcu.gob.es/catalogoicaa).


En l'àmbit televisió, igual que en el cas de la FCC als EUA, quasi tots els països compten amb consells audiovisuals que supervisen la qualificació per edats: el Conseil Supérieur de l’Audiovisuel (CSA) francés, l'Office of Communications (Ofcom) britànic, l'Autorità per le Garanzie nelle Comunicazioni (AGCOM) italiana i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a Espanya.


Existeixen a més iniciatives d'autoregulació o corregulació, com el Codice di Autorregolamentazione Tv e Minori, italià o el Codi d'Autoregulació de Continguts Televisius i Infància a Espanya.


Una de les primeres experiències de qualificació de continguts en l'àmbit digital es va iniciar en 1999 per part d'America Online Europa, Microsoft, IBM, British Telecom i la Fundació Bertelsmann. Aquestes companyies van crear l'Associació per a la Classificació de Continguts en Internet (ICRA), amb la finalitat d'examinar diferents propostes de classificació de continguts i, adoptar algunes recomanacions en aquest sentit per als productes que albergaven les adreces a les quals facilitaven accés. En concret, el sistema pretenia informar els usuaris del contingut sexual, del llenguatge, de l'edat recomanable i dels temes que s'exposaven en els llocs desitjats amb presència en Internet.


Des de llavors s'han desenvolupat múltiples iniciatives en diferents països i amb destinació als diferents mitjans i canals d'oferta de continguts, com ara televisió, cinema, programari, videojocs o continguts audiovisuals de manera genèrica.

Probablement, els sistemes de classificació i àrees més desenvolupades a nivell internacional i amb un alt grau d'acceptació i penetració global són els de continguts per a programari i especialment per a videojocs.

Sistemes de qualificació per edats

Els sistemes de qualificació per edats tenen com a objectiu informar els espectadors sobre la idoneïtat o inadequació del contingut d'una obra per a determinats segments d'edat.

L'assignació d'una qualificació determinada pot estar més o menys explicitada o sistematitzada, i generalment té en compte aspectes relacionats amb els temes tractats i amb la manera de tractar-los: escenes violentes o eròtiques, comportaments conflictius, llenguatge…

Els sistemes de qualificació responen també a diferents models. En uns casos responen a un imperatiu legal, i són promoguts i supervisats, i fins i tot aplicats, per organismes governamentals o autònoms pertanyents a l'administració. En uns altres, s'orienten més a la regulació voluntària, ja siga mitjançant marcs d'autoregulació o de corregulació.

La qualificació per grups d'edat és una eina bàsica per a reduir la possibilitat que els menors s'exposen a continguts inadequats i perjudicials per al seu desenvolupament, proporcionant informació tant als adults amb potestat, tutela i responsabilitat com als propis menors per a la cura de si mateixos.

Sistemes de qualificació del cine a Espanya


La Llei 55/2007, de 28 de desembre, del Cinema, regula a Espanya els diversos aspectes de l'activitat cinematogràfica, com la promoció i el foment de la creació; la producció, distribució i exhibició de les obres audiovisuals; la protecció de la diversitat de les expressions culturals i lingüístiques, i, conseqüentment, la protecció del patrimoni cinematogràfic i audiovisual espanyol.


Quatre principis fonamentals van inspirar la seua promulgació:


La definició i suport als sectors independents en l'àmbit de la cinematografia i l'audiovisual.

La creació de mecanismes que eviten els possibles desequilibris en el mercat.

L'adaptació a les noves tecnologies i formats, amb especial atenció als processos de digitalització.

El suport a la creació i als autors com a font d'origen de la relació de les obres cinematogràfiques i audiovisuals amb els ciutadans.

La reforma de la Llei del Cinema, l'última modificació del qual data de maig de 2015, està contemplada dins del Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència, en el Component 25, Spain Audiovisual Hub.


L'article 8 de la Llei es dedica a la qualificació de pel·lícules i obres audiovisuals. Segons aquest article:


1. Abans de procedir a la comercialització, difusió o publicitat d'una pel·lícula cinematogràfica o obra audiovisual per qualsevol mitjà o en qualsevol suport en territori espanyol, aquesta haurà de ser qualificada per grups d'edats del públic al qual està destinada, mitjançant resolució del Director de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals previ informe de la Comissió de Qualificació o pels òrgans competents d'aquelles Comunitats Autònomes que ostenten competències per a la qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals. S'exceptuen les obres audiovisuals que, d'acord amb la seua normativa específica, siguen objecte d'autoregulació.


2. A l'efecte del que es disposa en l'article 7.6 de la Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual, quan es tracte de pel·lícules cinematogràfiques o altres obres audiovisuals que hagen sigut qualificades per l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals o per l'òrgan competent de les Comunitats Autònomes, s'atendrà les qualificacions així obtingudes.


3. Reglamentàriament podrà establir-se el règim aplicable als avanços de les pel·lícules cinematogràfiques així com a la participació de les mateixes en festivals, que podrà excepcionar el règim general de qualificació prèvia en els termes que s'establisquen.


Per part seua, l'article 9 assenyala:


1. Les qualificacions que hagen obtingut les pel·lícules cinematogràfiques i altres obres audiovisuals a Espanya, d'acord amb l'obligació de qualificació establida en l'article anterior, han de fer-se arribar a coneixement del públic, a títol orientatiu. Els qui duguen a terme actes de comercialització, distribució, comunicació pública, publicitat, difusió o divulgació per qualsevol mitjà d'aquestes obres seran els responsables que en aquests actes conste la qualificació atorgada de manera que resulte clarament perceptible per al públic. S'inclouen expressament les empreses que presten serveis de vídeo sota demanda o els titulars de llocs web, inclosos els que ofereixen llistats ordenats i classificats d'enllaços a altres llocs web o servidors on s'allotgen les obres cinematogràfiques o audiovisuals. A aquest efecte, els obligats hauran de recaptar dels titulars dels drets de distribució la informació sobre la qualificació que corresponga a l'obra. Reglamentàriament es regularan els requisits que puguen ser exigibles a aquest efecte.


2. Les pel·lícules i altres obres audiovisuals de caràcter pornogràfic o que realitzen apologia de la violència seran qualificades com a pel·lícules «X». L'exhibició pública d'aquestes pel·lícules es realitzarà exclusivament a les sales «X», a les quals no tindran accés, en cap cas, els menors de 18 anys, havent de figurar visiblement aquesta prohibició per a informació del públic. Les altres obres audiovisuals qualificades «X» no podran ser venudes ni llogades a menors d'edat ni podran estar a l'abast del públic en els establiments en els quals els menors tinguen accés.


3. En la publicitat o presentació de les pel·lícules i altres obres audiovisuals qualificades «X» únicament podrà utilitzar-se el seu títol i les dades de la fitxa tècnica i artística d'aquesta, a exclusió de tota representació icònica o referència argumental. Aquesta publicitat només podrà ser exhibida a l'interior dels locals on es projecte o comercialitze la pel·lícula, o inclosa en les cartelleres informatives o publicitàries dels mitjans de comunicació. En cap cas el títol de la pel·lícula podrà explicitar el seu caràcter pornogràfic o apologètic de la violència.


I en l'article 39.3 es considera infracció lleu:


c) Els incompliments, per acció o omissió, del que es preveu en l'article 9.1 relatiu a l'obligació posar en coneixement del públic la qualificació de les pel·lícules i obres audiovisuals, així com els incompliments relatius als requisits addicionals que s'exigisquen reglamentàriament.


La qualificació per grups d'edat, fins i tot en aquells casos en els quals la seua funció és purament orientativa, suposa una eina d'indubtable utilitat per a reduir la possibilitat que els menors s'exposen a continguts inadequats, proporcionant informació per a la presa de decisions a tots aquells que tenen responsabilitats educatives, formatives o de tutela sobre aquests menors. Bona part de les queixes de la ciutadania en relació amb les obres audiovisuals, en un sentit ampli (pel·lícules de cinema, sèries i programes televisius, però també videoclips, llocs d'Internet o videojocs), tenen a veure amb el que es consideren continguts inadequats per als menors, en molts casos il·lícits des del punt de vista legal i deontològic.


A més, els criteris de qualificació aporten a productors, distribuïdors i exhibidors directrius a l'hora de proposar l'una o l'altra qualificació per a les seues pel·lícules; una cosa important, si es té en compte que aqueixa qualificació sol·licitada per la indústria s'entén atorgada si transcorregut el termini d'un mes no s'ha notificat la corresponent resolució de qualificació.


D'acord amb el Reial decret 2062/2008 i amb el que es disposa en l'Ordre CUL/314/2010, de 16 de febrer, la Resolució de 16 de febrer de 2010 de l'ICAA estableix els criteris per a la qualificació per grups d'edat de les pel·lícules cinematogràfiques i altres obres audiovisuals, així com els corresponents pictogrames informatius.


La Resolució de 16 de febrer va eliminar la qualificació d'obra “No recomanada per a menors de tretze anys” i va introduir en el seu lloc: “No recomanada per a menors de dotze anys” i “No recomanada per a menors de setze anys”. Aquesta nova gradació s'entenia no sols més d'acord amb les existents en la majoria de països del nostre entorn, sinó també més ajustada a la pròpia evolució cognitiva, axiològica i conductual de menors i adolescents, que responen a característiques molt diferents en el tram vital que va dels 13 als 18 anys.


A partir de llavors, la qualificació per edats és la següent:




Les obres qualificades “Per a tots els públics” i “No recomanada per a menors de set anys permeten a més el reconeixement de “Especialment recomanada per a la infància” (incloent la “i” en el pictograma), d'acord amb l'assenyalat en l'article 5 del Reial decret 2062/208.


A més, l'Ordre CUL/1772/2011, de 21 de juny, va modificar a través de la seua disposició final tercera la ja esmentada Ordre CUL/314/2010, de 16 de febrer, a fi d'introduir una nova categoria, “Especialment recomanada per al foment de la igualtat de gènere”, aplicable a les pel·lícules i obres audiovisuals presentades a qualificació. L'ICAA va establir els criteris per a l'atorgament d'aquesta categoria, així com el seu pictograma informatiu, de moment l'únic oficial que s'acosta al que podria ser un descriptor temàtic:




El model compta amb una Comissió de Qualificació de Pel·lícules Cinematogràfiques, que revisa el material a exhibir (siguen obres íntegres o avanços / trailers) i la proposta realitzada pels distribuïdors.


Cal assenyalar, finalment, que els usuaris tenen dret a rebre informació sobre la qualificació per grups d'edat atorgada a les pel·lícules cinematogràfiques i altres obres audiovisuals. A més, poden participar en la millora de la prestació dels serveis mitjançant:


La formulació de queixes i suggeriments conforme al que es preveu en la Carta de Serveis de l'ICAA

Els escrits de comunicació postal, telefònica i electrònica remesos a la Direcció General de l'Organisme.