Pensament crític

Pensament crític o memorització? Així és l'educació que ve

Abril 2021.

Està plenament acceptat que ens trobem en una societat de la informació (diuen també que del coneixement, afirmació dubtosa si es refereix al conjunt de la població). Rebem notícies de tota mena des de molt diversos mitjans, més o menys tradicionals: premsa, ràdio, televisió, internet o xarxes socials. Això deriva en la possibilitat d'accedir a qualsevol mena de saber en pocs minuts o, fins i tot, segons. Tots tenim ueixa experiència.

Resulta obvi que qualsevol circumstància important que modifique la realitat social hauria de tindre repercussió directa i immediata en els plantejaments del sistema educatiu i, per parlar més concretament, en el quefer diari dins de les aules.


Està l'educació estancada?

L'educació institucional, sistèmica, sembla haver-se estancat en principis clàssics, ja superats, que en el seu moment van justificar la seua aparició. Certament, quan tot el saber de la Humanitat es resumia en el Trivium i el Quadrivium (com a exemple simplista, clar), la persona podia aspirar a dominar-ho. Hui no és així. Com afirma la investigadora Beatriz Pizarro, “el volum de notícies i informació que manejava un home del segle XVI en tota la seua vida era inferior al que qualsevol home actual pot llegir en una edició de The New York Times del diumenge”.


És a dir, amb un simple clic és possible disposar de tres milions de respostes a la nostra pregunta en vint segons. Sobra informació, potser. El problema es presenta a continuació: què fem amb tanta resposta?, és fiable tota aqueixa informació?, quin respon als meus interessos? Moltes més preguntes que el cercador d'internet no ens contestarà.

Cal plantejar-se, llavors, quina és la formació que realment necessiten les joves generacions per a manejar-se de manera autònoma en aquesta societat per a accedir en igualtat d'oportunitats als diferents àmbits en els quals es desembolicarà la seua vida, per a poder participar com a ciutadà sense menyscapte de les seues llibertats.

Evidentment, no serà correcte continuar amb un sistema que permeta obtindre títols a força de memoritzar informacions que no es comprenen i que no capaciten per a aquesta vida actual. És necessari transformar el model i equilibrar el paper que han de jugar les diferents competències imprescindibles en la formació integral de la persona i, en conseqüència, organitzar el disseny curricular entorn de les estratègies metodològiques i procediments d'avaluació que resulten coherents per a aconseguir aqueix domini de les competències i objectius que afavorisquen l'autonomia personal i la capacitat de continuar aprenent al llarg de la vida.

En el títol se cita el pensament crític perquè és l'oposat a la memorització sense sentit. La possibilitat de qüestionar/li l'utilitat d'uns certs coneixements naix de la capacitat de pensar autònomament.

No cal limitar-se a repetir sense comprendre. Això deriva en un oblit immediat quan compleix la comesa per al qual es va memoritzar: reflectir-ho en un examen i obtindre una qualificació. És un procés inútil, que suposa una pèrdua irrecuperable de temps i de vida que, per descomptat, no garanteix cap formació adequada ni actituds positives cap a l'aprenentatge permanent.


Cultivar el pensament crític, divergent i creatiu és la base de l'avanç en la creació d'estructures mentals que ens facen créixer com a persones. És comptar amb la seguretat que serem capaces de discernir entre les múltiples informacions (o infoxicacions) rebudes des de diversos mitjans i de no deixar-nos manipular (en la mesura del possible) per aquestes.

I això no és difícil treballar-ho a l'aula (molts docents ho saben i ho practiquen). Tenim a la nostra disposició tant la premsa com internet o cadenes de televisió, eines que ens ofereixen la mateixa notícia amb enfocaments fins i tot contraris.

Els xiquets i adolescents distingeixen perfectament aqueixes varietats de matisos i d'enfrontaments, en el seu cas. I poden argumentar en favor o en contra, debatre els punts de vista rebuts. Conclusió: fomentar el pensament crític és una tasca assequible, des de ja, per a portar-la a la quotidianitat del quefer educatiu.


L'alumnat com a protagonista

Això sí, cal aparcar la repetició literal del que diu el llibre o el mestre. Cal emprendre una tasca renovadora en la qual l'alumnat siga més protagonista, per a això es compta amb estratègies ja conegudes i implantades, cada dia més, en els nostres centres: mètode de projectes, aprenentatge basat en problemes, en reptes o en tasques, assemblees, aprenentatge basat en jocs, debats, mapes mentals o conceptuals, treball cooperatiu, diàlegs simultanis i un llarg etcètera que estimula a implementar noves maneres de fer que, sense deixar de dominar determinats coneixements necessaris i excel·lents, afavoreixen l'aprenentatge autònom i, per tant, el desenvolupament del pensament propi i la competència per a defensar-lo.


Tot això, acompanyat d'una avaluació que valore els aprenentatges aconseguits ja que, en aquest cas, no resulta possible fer-lo mitjançant un examen tradicional. Cooperar, debatre, respectar al company, argumentar, opinar o buscar informació no són tasques avaluables en dues hores cada tres mesos. Cal valorar-les dia a dia, mentre es duen a terme les actuacions proposades i realitzades a l'aula.


Cal passar d'un procediment puntual i escrit a altres variats que oferisquen informació sobre com s'aprén, què s'aprén o com es col·labora: observació, entrevista, sociometría, fotoveu, etc., plasmant les dades obtingudes en anecdotaris, llistes de control, escales de valoració i fotografies. Això tampoc és difícil ni precisa de nova legislació. Està tot contemplat en l'autonomia pedagògica que posseeixen els centres, per la qual cosa es pot aplicar ja.


Si metodologia i avaluació són coherents i, a més, persegueixen aconseguir aqueixa autonomia de pensament que reclamem, ho aconseguirem. En els temps que corren no és una ocurrència, sinó una necessitat imperiosa formar (formar-nos) persones íntegres, autònomes, amb pensament propi i capacitat de defensar-ho, evitant així la manipulació evident que es posa de manifest tots els dies en el nostre context vital.


En espera d'un nou disseny curricular

Les notícies que ens van arribant des del Ministeri d'Educació i Formació Professional sembla que responen a aquestes exigències socials i curriculars.

Tant de bo es plantege un currículum més centrat en competències necessàries per a viure en societat (a la fi, en coneixements aplicats, no purament memorístics), que afavorisca el treball interdisciplinari i cooperatiu, la col·laboració activa entre el professorat del centre i la promoció de plantejaments que fomenten, realment, la transformació educativa que s'espera des de molts sectors professionals.

Si la norma legal ajuda a nous enfocaments, no hi ha cap mena de dubte que l'impuls que precisa l'educació actual podrà ser un fet que transformarà la vida i permetrà avançar amb una certa confiança en un context incert com el que tenim en aquests temps.